Arquitectura hospitalària d’innovació a l’Hospital Al Ansar

Arquitectura hospitalària

  • Arquitectura hospitalaria
  • Hospitals

El concurs per al projecte de l’hospital Al Ansar va tenir com a propòsit principal seleccionar el candidat a dissenyar l’atenció mèdica dels pelegrins de la ciutat de Medina durant les festivitats del Hajj i el Umrah, les dues principals peregrinacions religioses anuals del món musulmà. En ell, es van congregar les signatures internacionals més prestigioses.

 

Certificacions exigents d’eficiència energètica en edificis

L’hospital d’Al Ansar és el primer projecte hospitalari de gestió públic-privada d’Aràbia Saudita. L’emplaçament va ser triat per la seva adjacència a la Mesquita del Profeta, Al-Masŷid an-Nabawī, edifici construït pel propi profeta Mahoma i lloc on va ser enterrat. Medina és la segona ciutat santa més important de l’Islam, després de La Meca, precisament per comptar amb les restes del Profeta.

 

La parcel·la compta amb poc més de 13.000 m², la qual cosa dificultava considerablement el desenvolupament dels més de 83.400 m² repartits en 11 plantes que ocupaven l’intens programa requerit.

 

Les instal·lacions de l’Hospital Al Ansar es van dissenyar amb estratègies innovadores, sostenibles i d’eficiència energètica preparades per a l’obtenció de les certificacions més ambicioses com LEED GOLD.

 

L’entorn i llenguatge arquitectònic de l’hospital

Existeix un diàleg entre l’edifici de l’hospital i el tapís urbà planificat, basat en elements simples i reconeixibles del projecte urbà Rua Al Madinah (RAM), com l’escala, l’arquitectura, les connexions culturals i religioses amb l’entorn. L’escala de l’edifici respon a dos requisits principals: el primer és acomodar el creixement futur de la població i el segon és crear una influència positiva en l’entorn per la gran dimensió de l’edifici i la seva importància icònica.

 

El llenguatge arquitectònic triat per a l’Hospital Al Ansar segueix les pautes proporcionades per a consolidar els valors històrics i culturals de la ciutat, basades en l’ús de Mashrabiyas (gelosia tradicional de l’arquitectura islàmica), les obertures en la façana, els colors, etc. Des d’una perspectiva urbana, el projecte analitza la població i els patrons de creixement, la història local i el moviment cap a la perifèria de la ciutat de Medina per a aportar una solució social integradora.

 

El nou hospital connectaria als pacients i visitants amb la Mesquita del Profeta, orientant totes les seves habitacions i espais públics cap a aquesta. Per contra, les àrees tècniques estarien orientades a l’est, pròximes a la ciutat vella i emmarcades amb els patis verds generats entre els buits de l’entramat obert. Aquests dos costats aconsegueixen una gran adaptació a l’entorn, en dissoldre l’escala en peces més petites de paisatge (Sky Gardens), cap a la resta de la ciutat.

 

Climatització de l’edifici adaptada al clima

Degut a l’alt impacte de la temperatura a Medina, l’edifici es va dissenyar per a dissipar la major quantitat de calor possible. Això s’aconsegueix trencant el volum en diferents parts, alternant el ple amb el buit. Els quatre volums en els quals es divideix l’alçat principal i els altres set al costat del Carrer Almida, ajuden a crear un flux d’aire al voltant de l’edifici, així com els patis interns, per la seva diferència de temperatura, creant també un moviment d’aire vertical.

 

Els espais verds brinden protecció i ombra a les parets i els pisos per a evitar el sobreescalfament, i aporten una mica de refredament per evaporació. Els jardins incorporats a l’arquitectura hospitalària, es converteixen en útils superfícies de refrigeració activa.

 

Els éssers humans tenen una afinitat innata cap a la naturalesa i la seva connexió amb ella és beneficiosa. La integració de la vegetació, la llum, l’aigua i tot tipus d’elements naturals en l’arquitectura afecta positivament la percepció de l’espai i el temps que les persones passen en ell. L’Hospital Al Ansar connecta amb la naturalesa amb diferents estratègies. El projecte incorpora dues formes diferents de patis en el disseny de l’edifici: triangular i rectangular. Els patis triangulars introdueixen la llum natural a totes les unitats en els pisos superiors de l’edifici en el seu costat oest. La incorporació més rellevant per al disseny del paisatge són aquests jardins interiors situats en els últims pisos del costat aquest de l’edifici.

 

L’Hospital Al Ansar és un edifici que no sols brinda els serveis i requeriments requerits en un context cultural únic, sinó que il·lumina a la ciutat amb el seu disseny poderós, honest i respectuós.