Arquitectura per a la salut mental: una eina terapèutica

L’espai construït té un gran impacte en el nostre estat anímic i benestar. Per això és interessant aprofundir en el valor de l’arquitectura per a acompanyar en la cura de la salut mental i crear un ambient terapèutic positiu. Sovint els espais clínics i hospitalaris vinculats amb el tractament de la salut mental han estat llocs freds i amb tipologies poc evolucionades. Avui dia els edificis històrics associats als centres psiquiàtrics estan completament obsolets. Davant el problema de la salut mental l’arquitectura pot exercir d’eina terapèutica. Aquesta eina pot fins i tot arribar a tenir un rol important en el tractament i la recuperació dels pacients.

Simone Bossi

La tendència generalitzada de la humanització dels espais hospitalaris incideix, amb especial rellevància, en aquells destinats específicament a cura de la salut mental. Durant més d’un segle, la pròpia arquitectura dels anomenats manicomis ha contribuït a l’estigmatització d’un conjunt de malalties. No obstant això, per a la recuperació dels trastorns de salut mental, l’arquitectura es revela com una eina valuosa en el procés de recuperació de les diferents malalties. La rehabilitació psiquiàtrica integra avui el contacte amb entorns favorables i el disseny d’espais que permetin el suport en la comunitat.

Daici Ano

Segons l’arquitecte especialitzat en centres psiquiàtrics, Stefan Lundin, existeixen una sèrie de pilars sobre els quals s’ha de basar l’arquitectura de la curació en aquests contextos. Entre altres ressalta la necessitat de crear una atmosfera lliure i oberta, promoure la interacció social i la independència dels pacients així com fomentar l’accés i contacte amb l’exterior. Des de Enero Arquitectura treballem el disseny d’aquests entorns sobre la base dels principis de la salutogènesi, concepte creat per Anton Antonovsky. La permeabilitat interior-exterior és també una de les claus per a definir el benestar en el disseny d’aquests espais. Ho podem comprovar en projectes com la proposta per al Centre de recerca i transferència en Salut Mental en l’Edifici Licitades del Parc sanitari Sant Joan de Deu. Podem per tant afirmar que unes certes estratègies projectuals seran favorables per a potenciar l’arquitectura com a eina per a la salut mental.

A continuació recopilem exemples de diferents projectes arquitectònics amb estratègies innovadores per al disseny dels espais per a la salut mental. Tots comparteixen una voluntat d’acompanyament al pacient a través d’una arquitectura per a la cura, posant el focus en l’escala humana i la necessitat d’espais amables i adaptats a les necessitats específiques dels pacients.

Mayanna von Ledebur

Centre de rehabilitació psiquiàtrica per a nens de Sou Fujimoto

Situat en Hokkaido, el Japó, el centre alberga a nens amb diferents trastorns psiquiàtrics. El projecte de centre de rehabilitació de Sou Fujimoto recrea una ciutat a petita escala composta per múltiples volums. Les diferents peces, distribuïdes de manera irregular, generen una multiplicitat d’ambients interiors. Sales d’estar, habitacions per a nens i cuidadors, espais de jocs, etc. són funcions que conviuen en un espai orgànic i adaptat als pacients del centre. L’edifici, resultat d’un programa complex, sembla contenir una distribució aleatòria i no obstant això respon a un mètode estricte de disseny on la sorpresa, el joc i la impredictibilitat cobren valor. L’estratègia és acostar-se a la forma en la qual els nens exploren els espais. Sense un centre preestablert, l’espontaneïtat dels nens sorgeix també en els intersticis oberts a escenaris casuals anés de les caixes. Les geometries peculiars d’aquests espais permeten que els pacients es puguin apropiar de l’espai d’una manera més lliure i oberta. Les jerarquies dels espais poden variar amb facilitat gràcies a l’estratègia volumètrica. Els interiors expressen la seva materialitat i són senzills per a provocar amb major facilitat aquesta apropiació dels nens en el centre acompanyant-los en la seva rehabilitació.

Mayanna von Ledebur

Residència per a la cura de l’epilèpsia de Atelier Martel

La residència situada en Dommartin-lès-Toul, França, respon a un programa innovador per al tractament i el suport a les persones epilèptiques. El concepte que vertebra el projecte és la idea de reproduir espais amables per als pacients on sentir-se en la seva pròpia casa. El valor de la vida quotidiana és el centre de les intencions dels arquitectes. El volum de l’edifici és un gest clar situat en un immens paisatge: un paral·lelepípede de planta quadrada, una línia en el paisatge sense façanes predominants. El projecte prioritza minimitzar les distàncies a recórrer. Genera un entorn que ens recorda a la ciutat amb places i carrers gràcies als seus patis interiors i les seves zones d’estar clarament senyalitzades i accessibles. La presència de llum natural és clau en el projecte connectant l’interior amb el paisatge i l’entorn natural pròxim. Una especial atenció als materials per als interiors assegura la calidesa i protecció necessària per als pacients: fusta, tèxtils, superfícies toves, etc. La intervenció artística de Mayanna von Ledebur en les façanes de formigó de la residència emfatitza en la necessitat d’incloure accions que permetin experiències sensorials en l’arquitectura. Les perforacions de la façana trenquen la duresa del material i el converteixen en una superfície més suau i pròxima. L’artista també intervé en els paraments interiors recreant subtils núvols de colors amb tapissos de llana de color. L’ús de colors suaus i la lluminositat de les habitacions dels pacients crea un ambient de calma i proximitat.

Mayanna von Ledebur

La Casa Verda: centre de salut mental per a dones joves de LDA.iMdA architetti associati

La Casa Verda és una intervenció en un antic orfenat dins d’un bosc d’alzines en San Miniato, Itàlia. La proposta conserva l’edifici original i proposa una ampliació respectuosa amb l’existent i l’entorn. La intervenció contemporània es diferencia clarament de l’original per l’ús de materials i volums que contrasten amb les preexistències. La façana ventilada verda de l’ampliació té la voluntat d’integrar-se en l’entorn i inserir en el context paisatgístic la intervenció gràcies als xiprers centenaris al costat de l’edifici i la cuidada materialitat de la façana. La llum tamisada per la façana microperforada general una sensació de benestar a l’interior i els colors ajuden a diferenciar els diferents espais i funcions. Les fustes dels espais interiors amplien la paleta cromàtica i alleugereix. Les pacients també contribueixen a l’aparença de l’edifici. Intervenen gràficament la façana amb les seves pròpies creacions. A més l’artista Mercury-S17S71 ha estat vinculat al projecte creant una col·lecció de retrats de les pacients present a l’interior del centre.

Daici Ano

Simone Bossi