Dispensari central antituberculós: paradigma modern en el centre de Barcelona

El conjunt arquitectònic del Dispensari Central Antituberculós és una de les obres paradigmàtiques del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC). Situat al passatge de Sant Bernat de Barcelona, en un solar irregular situat en el barri antic de la ciutat, és un dels millors exemples d’arquitectura racionalista a Espanya. I, lògicament, també d’arquitectura hospitalària.

©Jose Hevia

PRIMER CONJUNT DEDICAT Al TRACTAMENT DE LA TUBERCULOSI

L’objectiu del Dispensari Tuberculós era centralitzar el tractament de la tuberculosi al país, els casos del qual havien augmentat des de principis del segle XIX a causa de les males condicions socials i sanitàries.

En 1934, els arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé i Joan B. Subirana, membres del GATCPAC, van assumir el projecte, les obres del qual van finalitzar en 1938. Malgrat les limitacions que imposaven les ordenances municipals, va poder dur-se a terme mantenint el disseny inicial. El programa havia d’incloure diferents funcions:

• Reconeixement i diagnòstic.
• Vacunació.
• Enquesta epidemiològica.
• Distribució dels pacients a diferents institucions.
• Gestió dels arxius generals.

©Jose Hevia

PROJECTE PARADIGMÀTIC DEL MOVIMENT MODERN

El Dispensari Central Antituberculós forma part del conjunt d’edificis catalogats per la Fundació Docomomo Ibèric, l’objectiu del qual és preservar el patrimoni del Moviment Modern. Precisament, el conjunt arquitectònic del dispensari és un projecte paradigmàtic d’aquest període.

Els ensenyaments del doctor Lluís Sayé van ser claus per al disseny d’aspectes determinants del projecte. En aquest sentit, la ventilació i circulació de l’aire, així com el correcte assolellament, eren imprescindibles per al tractament de la tuberculosi.

El punt de partida va ser el mateix que va idear l’arquitecte Alvar Aalto per al Sanatori de Paimio (Finlàndia): des del racionalisme arquitectònic cap a una concepció més humana dels espais per a la cura. Actualment, aquesta tendència a la humanització hospitalària continua sent un paràmetre ineludible per a la salut. I serveix com a guia per a diversos projectes hospitalaris.

©Jose Hevia

DISPENSARI CENTRAL TUBERCULÓS: TRES VOLUMS CONNECTATS

El conjunt del Dispensari Central Antituberculós, format per tres volums connectats, en planta en L i s’obre a l’interior de l’illa. L’accés principal es produeix pel jardí interior. L’esponjament urbà creat pel jardí segueix els paràmetres de les idees higienistes d’aquest moment, prioritzant l’aparició d’espais verds en zones denses de la ciutat.

El dispensari va ser una oportunitat per a intervenir en la problemàtica urbana vinculada al sanejament del centre de Barcelona. Amb la construcció d’aquest edifici públic, encara que de manera puntual, el projecte va possibilitar generar més espais lliures en un entorn urbà congestionat. I va afavorir les premisses bàsiques relacionades amb la ventilació i l’assolellament.

Dins del solar irregular, tres volums principals defineixen el projecte, cadascun d’ells amb una funció diferent:

• Els dos cossos principals s’uneixen per un corredor en L en l’articulació del qual se situa el nucli de comunicacions principal.
• Un tercer cos de petit volum alberga l’habitatge dels porters.

En la planta baixa d’un dels cossos principals se situen les funcions de reconeixement i diagnòstic. I les plantes superiors es van reservar per a les tasques administratives i els laboratoris. En el segon volum es troba el dispensari per a la infància, així com la biblioteca i la sala de conferències.

Seguint els postulats racionalistes, els volums alberguen usos molt diferenciats amb un ordre compositiu molt clar. Aquesta distribució espacial facilita l’orientació del visitant.

L’elecció del sistema constructiu respon a la mateixa claredat projectual. Els elements triats per a l’envolupant són coherents en el conjunt. I la composició de cada façana es diferencia segons les funcions dels volums que alberguen. Malgrat aquesta distinció, els materials comuns a tots els volums contribueixen a una lectura unitària de les façanes de finestres modulades.

L’estructura de perfils metàl·lics es diferencia dels tancaments projectats amb nous materials lleugers. Una modulació molt clara resol la composició estructural. I en aquells dies permetia una economia de materials, la qual cosa era inusual.

©Jose Hevia

EXEMPLE DELS VALORS ARQUITECTÒNICS DEL GATCPAC

En definitiva, el conjunt és un manifest dels valors arquitectònics buscats pel GATCPAC:

• La millora de les condicions ambientals de l’entorn urbà.
• L’optimització de l’espai.
• L’economia en el sistema constructiu.

Amb el Dispensari Central Antituberculós, i altres projectes de la seva etapa més madura, l’equip del GATCPAC va establir les bases del Pla Macià a Barcelona, basat en l’aplicació de les premisses de la Ville Radieuse de Le Corbusier.

©Jose Hevia