HOSPITAL DE LA SANTA CREU I DE SANT PAU: EL MODERNISME DE LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER PER A LA CURA DE LA SALUT

Construït entre 1902 i 1930, l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona representa un dels conjunts modernistes de major interès dins de la història de l’arquitectura hospitalària.

Allunyat de la ciutat històrica, és testimoniatge de l’evolució de les tipologies hospitalàries, de la connexió amb la transformació urbana de la Ciutat Comptal i de l’impacte social d’un conjunt d’aquesta escala.

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER: EXPONENT DE L’ARQUITECTURA MODERNISTA

Es tracta d’un recinte modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner que va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco en 1997. I, en l’actualitat, és un referent internacional.

Lluís Domènech i Montaner és considerat un dels majors exponents de l’arquitectura modernista. Va treballar fins a la seva defunció a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. I és autor de nombrosos projectes d’arquitectura d’ús públic.

Entre ells, el Palau de la Música Catalana, l’Editorial Montaner i Simón o l’Institut Mental Pere Mata de Reus. Aquest últim comparteix amb l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau diversos aspectes com la voluntat d’integrar espais verds en entorns per a la cura de la salut.

Alex Quezada

CONJUNT MONUMENTAL DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I DE SANT PAU

El projecte d’arquitectura hospitalària és la fusió de l’Hospital de Sant Pau i el vell conjunt gòtic de l’Hospital de la Santa Creu. El recinte se situa en l’eix format per l’avinguda Gaudí en un conjunt monumental únic a la ciutat de Barcelona. L’escala del resultat va tenir gran repercussió sobre la trama urbana de l’època.

El conjunt hospitalari de Lluís Domènech i Montaner es va disposar en un angle de 45° respecte a la trama de l’eixample de Cerdà i es va construir seguint una trama urbanística pròpia. D’aquesta manera, el recinte es va idear com una petita ciutat independent dins de la trama urbana de Barcelona.

Amb 145.000 metres Amb , el solar per al recinte hospitalari comptava amb una superfície equivalent a nou illes de l’eixample. Al principi, el projecte contemplava 48 pavellons però només es van arribar a construir 27, dels quals 16 són modernistes.

Alex Quezada

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL COMPLEX HOSPITALARI DE DOMÈNECH I MONTANER

Després d’estudiar detingudament les tipologies hospitalàries existents, i usant l’assaig de l’Institut Pere Mata, Domènech i Montaner va decidir basar el disseny del Sant Pau en el sistema de pavellons aïllats i galeries subterrànies de comunicació. Des de finals del segle XIX s’havia introduït als hospitals el sistema de pavellons aïllats o block system. Aquest model va servir per a la composició de la gran majoria dels hospitals moderns que es van construir a partir d’aquest moment.

Entre les característiques principals del conjunt hospitalari cal destacar les següents:

• La composició del recinte modernista del Sant Pau es basa en un eix vertical i un altre horitzontal, formant una creu i recordant l’emblema de l’antic hospital de la Santa Creu.
• L’accés principal se situa a la cantonada sud. En aquest punt està el pavelló de l’administració i una àmplia plaça que genera la transició amb la trama urbana. Una simetria estricta defineix la posició de cada element.
• Els pavellons es projecten al voltant dels eixos principals Nord-Sud i Aquest-Oest. Tots ells posseeixen idèntiques dimensions en planta. En l’encreuament dels dos eixos principals se situa el pavelló central –inicialment, en ell es trobaven el convent, la cuina i la farmàcia.
• Amb accessos independents, els serveis generals es troben en el perímetre del recinte. I cada pavelló conté una especialitat mèdica diferent.
• Els conductes subterranis allotgen les circulacions generals i la conducció d’instal·lacions i serveis.
• L’orientació Nord-Sud de les façanes longitudinals dels pavellons permet les millors condicions d’aprofitament energètic mitjançant sistemes passius: il·luminació i ventilació naturals.

La idea d’unitat de conjunt es trasllada a les eleccions de disseny en totes les escales reforçant un únic concepte de projecte. Tant els materials emprats com l’ornamentació i el sistema constructiu són homogenis en tot el conjunt i defineixen la imatge d’icona modernista. Els pavellons segueixen la modulació amb elements que suporten unes voltes de maó.

La fàbrica de maó triada per a les façanes defineix el llenguatge arquitectònic del recinte. D’igual manera, l’elecció del color i les textures de les cobertes són elements característics del projecte que reforcen la seva expressivitat.

I els jardins dissenyats en el recinte accentuen la imatge acolorida dels pavellons, creant connexions amb l’exterior i unes vistes sobre la naturalesa des de l’interior.

Alex Quezada

EXEMPLE PARADIGMÀTIC EN LA HISTÒRIA DE L’ARQUITECTURA HOSPITALÀRIA

Fidel als nous criteris higienistes del moment, el recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau és un exemple d’integració d’aspectes salutogènics en el projecte arquitectònic: ventilació, assolellament i la presència i connexió amb els espais verds dels jardins. Tot això converteix al conjunt en un exemple paradigmàtic indiscutible en la història de l’arquitectura hospitalària.

Alex Quezada