Els Centres Maggie o com l’arquitectura ajuda a sanar
Els Centres Maggie sorgeixen de la convicció de Maggie Keswick Jenck sobre el poder que té l’arquitectura per a cuidar, acompanyar i ajudar a sanar. Coneix tot sobre aquesta mena d’arquitectura, des de com va néixer fins a la seva importància en l’actualitat.
Què són els Centres Maggie?
Són petits edificis sempre pròxims a hospitals. Tenen com a objectiu fer costat a les persones que lluiten contra el càncer cobrint necessitats que els hospitals no aconsegueixen abastar.
Amb origen al Regne Unit, els Centres Maggie se situen en els entorns pròxims a diferents hospitals. Així mateix, responen als valors que la seva fundadora va plantejar quan va somiar amb un nou espai per a travessar moments vitals complexos. L’escala de pavelló dels centres contrasta amb l’arquitectura hospitalària de grans superfícies.
Aquests espais singulars s’inspiren en les idees sobre el tractament del càncer plantejades per Maggie. Van ser concebuts per a acompanyar als pacients, als seus familiars i amics en les diferents etapes de la malaltia.
El suport és gratuït i se centra en l’activació de l’acompanyament pràctic i emocional per a les persones que assisteixen a les activitats del centre o passen temps allà
Tal com expliquen des de l’organització dels Centres Maggie, “La casa de la cura del càncer per a tots”, la idea principal de la seva fundadora era que ningú havia de “perdre l’alegria de viure amb por per morir”. El llegat de Maggie és la creació d’aquests centres amb una nova manera d’entendre la cura del càncer basada en la seva pròpia experiència amb la malaltia.
Qui va ser Maggie Keswick Jenck?
Maggie va ser escriptora, paisatgista i dissenyadora. El seu llibre El jardí xinès (1978) va tenir gran èxit i la seva sensibilitat per la cura de l’hàbitat s’evidencia en els encàrrecs que va tenir de paisatgisme i interiorisme al llarg de la seva vida.
Al 1993, amb 47 anys, va ser diagnosticada amb càncer de mama. Durant la seva malaltia i al costat del seu marit Charles Jencks, van reconèixer la fredor dels espais hospitalaris per als pacients que passaven processos com el seu. Va ser llavors quan van decidir crear aquests nous llocs pròxims als hospitals, però amb un enfocament de la cura diferent.
Maggie va aconseguir viure 18 mesos més gràcies a la quimioteràpia. Aquest temps el va dedicar a traçar les bases del que havien de ser els futurs Centres Maggie. Juntament amb el seu marit i un grup mèdic amb diferents especialistes, van desenvolupar el projecte per als centres. Laura Lee, infermera oncològica d’aquell equip, segueix com a directora Executiva dels centres avui dia.
La cura pel disseny de l’espai, l’ajuda per a la gestió de l’estrès i el suport psicològic eren punts claus per a generar aquest espai positiu on poder compartir l’experiència i gestionar el procés de la malaltia. L’equip va buscar un lloc prop del Western General Hospital a Edimburg, on Maggie era tractada, per a poder situar el primer Centre Maggie.
ARQUITECTURA DELS CENTRES MAGGIE
Arquitectes
L’arquitecte Richard Murphy va ser triat per a la reconstrucció d’un antic pavelló prop del centre hospitalari. Aquest va acabar sent el primer dels 30 centres actuals.
El projecte de cadascun d’aquests espais singulars s’encarrega a un estudi d’arquitectura diferent segons l’emplaçament. Per això cada centre és diferent i singular.
Entre els arquitectes que han col·laborat en el disseny dels Centres Maggie es troben: Frank Gehry, Zaha Hadid, Rem Koolhass o Benedetta Tagliabue que va col·laborar en el primer centre obert a Espanya.
Com a organització benèfica, els centres es continuen construint en diferents ciutats del món. Situant-se cada vegada més fora del Regne Unit. Els arquitectes que col·laboren en els projectes comparteixen la sensibilitat per la causa i els valors que Maggie va voler transmetre. Tots coincideixen que l’arquitectura té un paper important en el procés que segueixen els pacients i el seu entorn pròxim. A més, la construcció es finança amb aportacions privades.
Ubicacions i disseny
Les ubicacions dels centres s’estudien minuciosament perquè tinguin les característiques necessàries. Per exemple, la proximitat amb el centre hospitalari. Però també es prioritza que incloguin espais verds i oberts en el seu perímetre.
Els espais interiors no responen al concepte comú d’espai hospitalari. Busquen el benestar a través de l’arquitectura, els materials i la distribució interior que respon sempre a la mateixa idea de programa.
En cadascun dels centres les connexions entre les persones articulen els espais. Per això les zones comunes estan dissenyades per a crear comoditat i assossec i propiciar els llaços entre les persones, més com un espai domèstic que públic. D’aquesta manera una gran taula de cuina sempre és l’espai central des d’on s’estableixen les relacions entre els visitants i l’equip del centre.
Les vistes sobre l’exterior i la naturalesa són fonamentals pel que grans finestrals i obertures defineixen les composicions en façana dels centres. És fonamental que existeixi aquesta connexió interior-exterior per a generar una sensació calmada de connexió amb l’entorn enfront dels espais tancats i hermètics hospitalaris. La llum natural banya l’interior i ajuda a crear la calidesa per a aquest context humanitzat.
D’altra banda, també existeixen espais per a la privacitat quan els visitants desitgen més intimitat.
El disseny dels jardins que sempre acompanyen al projecte es cuida amb el mateix detall que la seva arquitectura: el paisatgisme s’integra en el projecte.