Avui et comptem sobre la trajectòria històrica de l’arquitectura hospitalària. Al ENERO Arquitectura, aquest tipus d’arquitectura és el pilar dels nostres serveis. És per això que hem decidit documentar els seus inicis.

Si t’interessa saber sobre els nostres projectes arquitectònics, pots revisar els nostres projectes d’arquitectura hospitalària en la nostra web

 

Recorregut històric de l’arquitectura hospitalària: Part 1

El recorregut per la història de l’arquitectura hospitalària, no tan sols desvela l’evolució tipològica de l’arquitectura dels establiments hospitalaris, sinó que també mostra la transcendència social, en les diferents cultures i des de diferents mirades, que aquests espais han tingut. Tot i que algunes vegades han estat vinculats amb l’espiritualitat i altres han estat més pròxims a la ciència, no hi ha dubte del seu paper en l’evolució i transformació de les nostres societats.

Podrem comprovar com s’ha articulat la infraestructura hospitalària en diferents punts del planeta i quins han estat els trets comuns a totes elles així com les seves principals diferències. Vinculat en molts casos amb qüestions sociològiques, com les explosions demogràfiques, o fins i tot polítiques, com la voluntat estratègica dels Reis Catòlics, el projecte arquitectònic d’un hospital és un reflex del sentir d’una època.

 

Arquitectura hospitalària a Egipte i Grècia

En aquesta primera part arrenquem a Egipte i la seva aproximació religiosa a aquests proto-hospitals per a arribar als exemples més paradigmàtics del Renaixement de la mà de figures tan rellevants per a la història de l’arquitectura com Filarete.

A Egipte, al 3000 AC, van existir edificis dedicats a cura dels malalts. Encara que estaven associats a la religió, per tant, no estaven vinculats amb el desenvolupament de la medicina, tal com l’entenem avui en dia, van ser rellevants i de fet es creu que un dels temples usats amb tals fins anomenat Temple de la deessa Neith va albergar la primera escola ginecològica a Alexandria. Gràcies als nombrosos papirs sobre medicina que es conserven, com el London Medical, s’han pogut recollir dades importants com l’existència de les primeres dones metgesses rellevants: Merith Ptah i Pesehet.

A la Grècia antiga els temples també albergaven certes pràctiques mèdiques, com en el Ascepleion de Cos dedicat al déu Asclepio de la medicina. L’edifici s’organitzava en dos nivells i s’envoltava d’una stoa.

 

Es comencen a diferenciar tipologies d’hospitals a Bizanci, s.IV:

● Xenodoquium (hostal) per a pelegrins
● Gerocomium (geriàtric) per a majors
● Nosocomium (hospital) per a malalts
● Orphanotropium (orfenat) per a nens
● Xenodochium pestiferorum (leproseria) per a malalts de plagues.

 

Alguns exemples d’aquesta diversitat tipològica són: l’abadia Muntanya Cassino, Itàlia (529), el Xenodoquio a Mèrida (s.vi) i l’Hospital del Sant Esperit a Roma (s.VIII).

 

TEMPLO ASCEPLEION

Fotografía de Jorge Fernández Salas en Unsplash

 

Món islàmic

Trobem en la història de l’arquitectura hospitalària valuosos exemples del s.VIII des del món islàmic, on la medicina va obtenir una gran rellevància des del punt de vista científic.

Aquests primers hospitals es denominaven Bimaristán que prové del persa bimâr, malalt, i istan, lloc, casa o asil. Eren llocs laics i amb diferents especialitats. Destaquem la integració de nous conceptes per a la cura com la música, la bellesa, les visites i els espais per als estudiants de pràctiques mèdiques. A Espanya van existir molts exemples d’aquests hospitals; a Còrdova es van construir fins a 50 hospitals en l’època islàmica.

 

Arquitectura hospitalària després del segle VII

El gran canvi en la història de l’arquitectura hospitalària arriba a Europa entre el s. VII i el s. XII. El concepte d’hospital, tal com entenem avui dia, comença a sorgir des de la religió. La seva aparició coincideix amb l’esclat d’una explosió demogràfica en la primera meitat del s. XII. En aquest context històric augmenta la concentració de la pobresa en les primeres ciutats i sorgeix la necessitat d’acollir als malalts, origen de l’hospital actual.

El concepte de cura i caritat d’alguns ordes religiosos és determinant en l’escenari de l’aparició dels primers hospitals (Franciscans, Benedictins i Dominics). Les monges i serventes femenines eren les responsables dels centres: els pocs metges que treballaven ho feien com un acte caritatiu. L’aspecte científic de la medicina es deixa a un costat i els tractaments es basen a proporcionar descans, calor, higiene i l’aliment (no se subministraven medicines).

El mobiliari era molt senzill: un llum i un llit, en general; catifes i cortines de manera excepcional. L’abadia de Sant Gal a Suïssa (s. VII) il·lustra el model d’autosuficiència dels monestirs de la regla benedictina. Aquesta abadia inclou edificis com la infermeria, el jardí botànic o la sala de sagnies (potser un prototip de la sala quirúrgica).

Altres exemples del moment són: l’abadia de Cluny (s. X) i l’hospital Hôtel-Dieu a París (s. VII) que continua avui en funcionament.

 

Segles XI i XIII

Durant els segles XI i XIII, els hospitals estaven més enfocats a acollir persones desvalgudes que a malalts. Era una arquitectura molt tancada amb pavellons rectangulars en forma de nau. Els homes i les dones estaven separats. Els hospitals posseïen dimensions variables i acollien a les persones que allí acudien, durant llargues estades. La capella era una peça important en la composició del conjunt, perquè se situava com a peça de remat de les naus.

 

Renaixement

Després de la pesta negra que assola Europa en l’Edat mitjana entrem en el Renaixement i alguns canvis rellevants arriben a través d’exemples d’hospitals italians.

La concentració demogràfica en ciutats com Florència, Venècia, Milà o Gènova provoca la proliferació dels centres hospitalaris del moment. A Florència entre els anys 1000 i 1500 es construeixen 58 hospitals, arribant a disposar de fins a 1 llit per 40 habitants. Els centres adquireixen un nou estatus i es converteixen en les institucions més riques de la ciutat. La grandària dels hospitals creix notablement com és el cas de Sta. M. Nouva amb prop de 300 llits.

L’arquitectura d’aquests edificis es basava en una planta cruciforme i l’altar era present i visible des de tots els llits, probablement és l’origen del control d’observació actual. El claustre comença a utilitzar-se pels malalts, mentre que anteriorment només s’usava pels monjos. És el primer pas, al fet, que els hospitals es vagin deslligant dels monestirs i quedant com a llocs per a l’ús exclusiu del tractament de malalts.

 

Evolució en l’arquitectura hospitalària: Varietat de tipus d’hospitals

Durant el Renaixement conviuen diverses tipologies d’hospitals, no sols d’ordes religiosos: pobres, gremis, orfenats, pelegrins, etc. El seu personal comença a especialitzar-se: directors, administratius, clergues, jardiners, metges i infermeres.

Un dels hospitals més importants del Renaixement és Sta. María della Scala, Siena (s. IX) i Sta. María la Nova, Florència (s. XIII).

A l’Hospital Spiritu Santo a Roma (s. XVI) observem també un tipus de planta basada en la creu, amb habitacions a banda i banda de cada braç i els claustres entre aquests.

Filarete, gran teòric i arquitecte del Renaixement, depura el model d’hospital reunint les característiques en el Ospedale Maggiore de Milà (1456). El projecte conserva dues grans creus i l’altar desapareix del centre. Cada braç tenia una especialitat i estava en contacte amb l’exterior a través dels claustres. L’església apareix ja com un edifici extern a l’hospital: la part religiosa es comença a deslligar de la part assistencial. D’aquest hospital sorgeixen les plantes dels hospitals del s. XVI a Espanya que beuen de les fonts renaixentistes a través de grans arquitectes italians i promocionades pels Reis Catòlics. Enrique de Egas, i a vegades Alonso de Covarrubias construeixen diversos d’ells:

• Sta. Cruz de Toledo (s. XVI),
• L’hospital Real de Granada (s. XVI)
• L’hospital Real de Santiago de Compostel·la (s. XVI).

 

Extret de conferència dictada per Francisco Ortega, Director General d’Enero Arquitectura.