La percepció dels espais arquitectònics que habitem, de manera puntual o contínua, té un rol clau en les emocions i sensacions que experimentem en aquests llocs. Una aproximació holística i humanística d’aquest aspecte, aplicada als espais hospitalaris, revela la inclusió de pràctiques artístiques en els centres per a la salut com una eina terapèutica, potent, transformadora i que pot ser una bona companya del disseny arquitectònic. El nostre benestar associat a determinats espais depèn del tractament de la llum natural, els volums, les textures, els colors, etc. Però també el contacte amb peces artístiques i processos creatius ens connecten amb un món sensorial, pròxim i que beneficia la nostra interacció amb l’espai. L’art promou estats de benestar en espais que en moltes ocasions són testimonis d’estats emocionals complexos. En aquest context l’art es revela com una eina curativa més per a l’acompanyament en els centres hospitalaris.

Hospital universitario Quirónsalud Madrid

Hospital universitari Quirónsalud Madrid, Enero Arquitectura. Fotografía Jorge Allende.

 

Cultura i salut en espais hospitalaris

Existeix un esforç per integrar no sols les peces artístiques en els espais hospitalaris sinó també diverses pràctiques artístiques en els protocols mèdics. D’aquesta manera múltiples accions culturals, comissariades per als pacients als hospitals ajuden en el procés d’humanització.

 

La capacitat guaridora de l’art en diferents aspectes vitals ha estat àmpliament demostrada i cada vegada més s’integra en els espais per a la salut. Dins dels plans d’humanització per a acollir i crear espais més amables per als pacients, se sumen a vegades les pràctiques artístiques en aquests entorns. En alguns casos els espais interiors són ideats des dels seus primers esbossos per a albergar peces artístiques o fins i tot són col·laboracions directes amb els artistes com en el cas de Mayanna von Ledebur en la residència per a la cura de l’epilèpsia de Atelier Martel (podeu trobar més informació en: https://www.eneroarquitectura.com/arquitectura-para-la-salud-mental-una-herramienta-terapeutica/).

 

En altres ocasions les peces artístiques formen part del contingut en el disseny interior d’alguns espais triats dins de l’arquitectura hospitalària. La ubicació de les peces és estratègica i en molts casos col·laboren en la connexió amb la naturalesa a través d’interpretacions a càrrec d’artistes, il·lustradors i fotògrafs des de formats múltiples. En el Centre de Protonterapia de ENERO Arquitectura trobem diferents escenes de la naturalesa en un lloc clau: l’hall d’accés, l’espai de la benvinguda. La primera impressió en l’entrada queda associada tant a la materialitat de l’arquitectura com a la representació dels paisatges en moviment. Un altre exemple de peça inserida en l’accés és el que trobem a l’Hospital *Quirónsalud Còrdova de ENERO Arquitectura

 

 

Centro de Protonterapia de Quirónsalud

Centre de Protonterapia de Quirónsalud, Enero Arquitectura. Fotografía Jorge Allende.

 

Altres espais dels centres hospitalaris són clau en les estades que els pacients passen durant el temps de les seves cures com les habitacions i els espais comuns imprescindibles per a la socialització. A més els elements artístics també ajuden a facilitar l’orientació en els centres reconeixent cada espai gràcies als elements incorporats que funcionen com a fites visuals.

Exemples de l’ús de l’art en entorns dissenyats per a la cura de la salut en hospitals

 

Una àrea on té especial repercussió l’ús d’art en espais per a la salut és la de pediatria dels hospitals. L’arquitectura es revela com a eina terapèutica per a acompanyar als més petits en el seu pas pels centres hospitalaris. A través de la incorporació de la il·lustració i l’art podem col·laborar en la reducció de l’estrès dels nens, fomentar el joc i la interacció social. Les imatges lúdiques acompanyen als petits pacients i els fa sentir en un lloc propi. La humanització hospitalària és el procés que aborda de manera integral el benestar del pacient, considerant a l’individu íntegrament en les dimensions biològica, psicològica, social i conductual. Un exemple d’aquesta humanització a través d’espais lúdics amb il·lustracions especialment ideades per als nens és l’Ala Matern Infantil de l’Hospital Universitari Quirónsalud Madrid a Pozuelo de Alarcón de GENER Arquitectura. Es va buscar estimular les emocions infantils positives i la integració en l’ambient hospitalari mitjançant el joc, recreant mons onírics per als més petits. Un altre espai en el qual s’està avançant especialment per a crear ambients més amables són els paritoris. L’ús de colors, mobiliari específic i imatges reconfortants així com una distribució de l’espai pensada per a les pacients, pot transformar l’experiència de les mares. La incorporació d’aquesta mena d’elements no sols respon a una voluntat estètica, múltiples estudis secunden que l’acompanyament de colors i elements reconfortants donen suport a la recuperació i incorporen la humanització dels espais com un element més de disseny.

Ala Materno Infantil del Hospital Universitario Quirónsalud Madrid en Pozuelo de Alarcón, Enero Arquitectura

Ala Materno Infantil de l’Hospital Universitario Quirónsalud Madrid en Pozuelo de Alarcón

Algunes organitzacions treballen per a portar la cultura als espais hospitalaris. Podem esmentar la Fundació Cultura en Vena, la Fundació (H)Art o l’Associació Believe In Art. Art Ambulatori és un programa d’exposicions itinerants per hospitals i comunitats rurals en risc de despoblació. A través de diversos projectes s’han incorporat pràctiques culturals i artístiques en l’àmbit sanitari. Des de concerts a exposicions en espais hospitalaris. Aquestes pràctiques creen noves sinergies entre els artistes col·laboradors, els pacients i els seus familiars i el personal sanitari i administratiu, enriquint d’aquesta manera l’ecosistema sanitari. L’objectiu és crear una experiència cultural en llocs on no se sol donar