Adaptabilitat, tecnologia i humanització d’espais sanitaris: Projectes hospitalaris de ENERO Arquitectura

En els últims anys l’arquitectura i enginyeria hospitalària han sofert una autèntica revolució. Ja no sols busquen la projecció de centres sanitaris clínicament eficients, sinó la manera de dissenyar infraestructures físiques amb una alta capacitat d’influència terapèutica per a tots els usuaris que fan ús d’ella. ENERO Arquitectura analitza els desafiaments als quals s’enfronta la projecció dels nous projectes hospitalaris de centres sanitaris del segle XXI. Juntament amb això, analitza la complexa però extraordinària interacció entre tecnologia capdavantera i la humanització d’espais sanitaris per a optimitzar l’experiència de pacients i usuaris.

Consideracions d’ENERO per a elaborar projectes.

Si tirem la vista enrere, podem veure com d’un dia a un altre poden sorgir nous escenaris sanitaris que impliquin una resposta immediata dels hospitals i centres destinats a cura de la salut. No obstant això, no es tracta d’una situació nova o que no es pogués preveure. A ENERO Arquitectura sempre hem tingut molt clara aquesta premissa: els edificis sanitaris han d’estar preparats per a oferir solucions a una societat en constant canvi. És per això que han de ser concebuts des dels seus inicis com a espais vius, funcionals, eficients i, sobretot, humanitzats.

Gràcies a aquesta filosofia de treball, avui dia ja hem desenvolupat projectes de gran envergadura, com ara:

• El Primer Centre de Prototeràpiad’Espanya, a Pozuelo de Alarcón
• L’Hospital Quirónsaludde Còrdova
• ElPla Director de la Remodelació integral de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz
• El nou Hospital QuirónsaludValle de Henares, a Torrejón de Ardoz.

Francisco Ortega, CEO d’ENERO Arquitectura, afirma que durant la pandèmia, els hospitals van sofrir per dos motius: la massificació de les UCIs i les dificultats de convivència dels pacients COVID amb la resta. No obstant això, creu que encara que la pandèmia no produirà grans canvis en l’arquitectura hospitalària, la qual cosa sí que transcendirà en l’estructura dels nous centres és una conseqüència d’aquesta: l’impacte de l’avanç de la mobilitat clínica o telemedicina. La menor afluència de persones amb simptomatologia lleu està suposant la disminució dels serveis d’assistència ambulatòria i els hospitals s’orientaran per a acollir a malalts greus, i allotjar serveis de diagnòstics (radiologia, laboratoris, etc.) i intervencions quirúrgiques.

La tecnologia com a major aliada

L’arquitectura hospitalària és molt més que la conceptualització i projecció d’un edifici. En les últimes dècades s’ha experimentat un dràstic canvi de paradigma en aquest àmbit, entenent que els espais sanitaris tenen com a eix vertebrador a l’usuari i el seu entorn. En conseqüència, han de formar part del seu procés de cura i recuperació. Només així es donaria pas a la humanització d’espais sanitaris.

Per a l’anterior, la tecnologia i la innovació són els aliats indiscutibles que estan aconseguint dotar als centres d’una eficiència i funcionalitat mai vista i especialment necessària en els temps que corren. Precisament l’ús de tecnologia cada vegada més avançada està suposant un gran canvi en la manera de concebre aquests espais. La tecnologia cada vegada altera més el disseny dels edificis. Lluny de reduir-se, els equips cada vegada ocupen més espai i recursos.

Per exemple, en el primer Centre de Prototeràpia que es va fer a Espanya, projectat per l’estudi, la tecnologia ocupa diverses vegades més que l’espai per al pacient o el personal mèdic. Adaptar un búnquer de 30 x 12 x 12 m a una persona és un repte amb el qual cal bregar. Era i és necessari assolir que els espais siguin agradables per als usuaris. A ENERO creiem que l’edifici influeix en el procés de recuperació i això és tot un repte en determinades ocasions.

La proliferació dels quiròfans híbrids

Un altre recurs cada vegada més demandat i on la tecnologia està tenint una gran influència en l’àmbit d’infraestructura és el quiròfan híbrid. Aquesta és una estructura que ocupa entre dues i tres vegades més que un quiròfan convencional. La seva funcionalitat és molt major i evita desplaçaments entre la ressonància magnètica i el quiròfan. La precisió amb la qual permet treballar aquesta tecnologia és molt alta, encara que per a aconseguir-ho cal allotjar molts equips i molt específics. Sens dubte, el gran repte és fer-ho sense que el pacient se senti amenaçat o aclaparat per la tecnologia i la seva implantació en l’edifici. Especialment, quan el pacient no és un malalt, sinó tot el contrari.

Vivim en l’era de la immediatesa en tots els àmbits i un hospital del segle XXI ha de tenir la capacitat d’adaptar-se a qualsevol circumstància en temps rècord. Per això, ENERO Arquitectura, com a estudi visionari en aquest aspecte, sempre ha comptat en el seu equip amb diferents perfils professionals altament qualificats que li permeten desenvolupar espais sanitaris amb una marcada identitat.

L’arquitectura com a element terapèutic: humanització d’espais sanitaris

Una altra de les qualitats que cada vegada està més present en l’arquitectura hospitalària és la ‘humanització d’espais sanitaris’. Això va més enllà de la seva mera –i necessària– funcionalitat, per a focalitzar la concepció dels seus projectes des del punt de vista establert per la Teoria de la Salutogènesi: projectar entorns amables que permetin tant als pacients com als treballadors mantenir el control sobre el seu estat de benestar. Aquest és un estat que fluctua constantment per diversos factors de l’entorn de cada individu, que poden ser més o menys controlables.

Espais amb abundant llum natural, una adequada higiene acústica, espais de privacitat per al pacient, espais de socialització, referències a la naturalesa, fites que col·laborin a la ubicació dins de l’establiment hospitalari… Són múltiples els factors que intervenen en un projecte hospitalari d’aquestes característiques, el principal objectiu de les quals és estimular la capacitat de les persones per a afrontar la incertesa o malestar davant la malaltia.

Aquest factor és especialment significatiu en els centres sanitaris. Aquests són llocs on acudeixen constantment persones que, en general, no gaudeixen d’un bon estat de salut o han de fer front a situacions complexes que els produeixen un gran estrès físic i emocional.

L’experiència d’un líder en projectes hospitalaris

ENERO Arquitectura ha estat l’estudi artífex d’alguns dels projectes hospitalaris més importants desenvolupats a Espanya en els últims anys.

Projectes hospitalaris de ENERO Arquitectura guanyadors de premis

En el cas de l’Hospital General Universitari de Collado Villaba (2010), el major desafiament va ser construir un edifici de 69.000 m² amb baix impacte en l’entorn natural de la Serra Nord de Madrid i, alhora, que promogués la salut dels seus ocupants, ja siguin pacients o personal sanitari; totes dues característiques van ser impulsades i reeixides gràcies a la introducció de solucions innovadores. A més, aquest projecte va rebre el Premi Design & Health International Academy  (Highly

Commended) en 2013.

La personalitat de l’Hospital Quirónsalud de Còrdova (culminat en 2019 i guanyador de l’Esment d’Honor en els Premis Yuanye, de la Xina), ha suposat una veritable fita a la ciutat. Això gràcies a la seva arquitectura singular, marcada per la seva ‘pell’ exterior: una gelosia metàl·lica que embolica l’edificació, matisa la llum i proporciona unes condicions energètiques òptimes, millorant l’eficiència tèrmica de l’edifici gràcies al control de la llum solar i permetent la tamització de la llum natural. L’empremta mudèjar d’aquesta ‘pell’ exterior connectava culturalment amb el llegat històric de la ciutat i amb la pròpia ubicació de l’hospital. Això es va aconseguir a causa de l’existència de restes arqueològiques de l’època islàmica en la parcel·la de construcció.

Altres projectes hospitalaris destacats

El primer Centre de Prototeràpia d’Espanya (2018), a Pozuelo de Alarcón, és un projecte que comportava una gran complexitat per comptar amb una avançada tecnologia mai abans emprada al nostre país. Se sumava, a més, la necessitat de convertir l’estructura del búnquer i el seu envolupant en un espai amable per als pacients i usuaris.

ENERO Arquitectura també té una important presència a Catalunya. Hem estat realitzant importants intervencions en establiments hospitalaris com l’Hospital Universitari Sagrat Cor, l’Hospital General de Catalunya, la Clínica del Pilar, a més de la construcció d’un nou Hospital a Badalona.

El compromís i la responsabilitat que demostra l’estudi en cadascun dels seus projectes els ha permès disposar d’una cartera de clients entre els quals es troben empreses líders del sector sanitari al nostre país com Quirónsalud, Sanitas, Fraternitat Muprespa o Consorci Sanitari Pere Virgili i també en centres Públics.

Hospital Quirónsalud Valle de Henares

Recentment ha estat inaugurat un dels seus últims projectes hospitalaris: l’Hospital Quirónsalud Valle de Henares, en la localitat de Torrejón de Ardoz. El seu procés i estudi previ van ser de gran complexitat, buscant conjugar l’optimització en els temps de construcció i la màxima eficiència, per mitjà de la innovació. Tot això, per descomptat, a l’una de millorar els processos assistencials i l’experiència del pacient.

Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz

De les noves obres a una de les majors rehabilitacions viscudes en un hospital de referència internacional, l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz. És una obra que es va iniciar en 2009 i que continua avui dia. GENER Arquitectura demostra la seva enorme capacitat d’adaptació a diferents reptes dins de l’arquitectura hospitalària. L’objectiu final en aquest projecte és aconseguir una imatge unitària i homogènia del gran complex hospitalari, aconseguint la renovació i modernització de tot el conjunt. D’aquesta manera, es podrà afavorir el benestar dels usuaris, l’eficiència i sostenibilitat de l’edifici. Tot això dotarà a la ciutat d’un centre hospitalari concorde a les seves exigències i necessitats.

Una de les últimes fases de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, ha estat la realització del nova àrea de Medicina Nuclear. Aquest és un projecte hospitalari d’un total de 559 m² que ha millorat la seva ubicació dins del centre i ha integrat l’última tecnologia per al diagnòstic per radiació.

Ruber Internacional Centre Mèdic Masó

Cal destacar, també, un dels seus últims projectes hospitalaris, recentment inaugurat: el Ruber Internacional Centre Mèdic Masó. És una icona internacional en el que a centres de reproducció assistida i Fecundació ‘In vitro’ (FIV) es refereix, tant per la seva qualitat assistencial com per la innovadora tecnologia que alberga per a aquesta mena de tractaments. Compta amb un ampli quadre mèdic per a les especialitats de:

• Ginecologia
• Immunologia Clínica
• Genètica Mèdica
• Cirurgia maxil·lofacial i Odontologia
• Dermatologia
• Medicina Interna

Disposa d’un modern laboratori d’embriologia on es desenvolupen tots els procediments i processos de fecundació ‘in vitro’ amb els més nous mètodes de diagnòstic genètic embrionari.